Roba del dia de l'home cap al 1738

Aquest senyor porta un vestit d'estiu elegant, amb l'abric més ajustat que a finals del segle XVII. Està fet de tela lli brodada a les vores i butxaques, que s'eleven a l'alçada del maluc. L'armilla és llisa i els pantalons són més ajustats i es tanquen per sota del genoll. La camisa té volants al puny i al voltant del coll hi ha una corbata de muselina o encaix amb nusos. Porta els seus propis cabells. Per a les ocasions formals es portaria una perruca en pols lligada a l'esquena amb un llaç i el seu abric i armilla serien de seda estampada.

Vestit del Dia de la Dama cap al 1750

Aquesta dama (esquerra) porta un vestit de "sackback" desenvolupat a partir dels vestits despullats fluids del segle XVII. A sota hi ha una cotilla rígida i uns cèrcols laterals de canya que suporten les faldilles.

Els volants del seu canvi es mostren al coll, velats amb un "mocador" de muselina i a l'obertura dels punys en forma d'ala, que són típics. de la dècada de 1750. Porta una gorra rodona de muselina, el plec central recorda la "fontange" (1690 – 1710). Per a un vestit formal, portava sedes ricament brocades o brocades.

Roba del dia de l'home sobre1770

Aquest senyor porta un abric llis, ben ajustat i tallat, formant cues corbes. L'arqueta s'escurça just per sota de la cintura i els pantalons són més llargs i ajustats que abans. El seu abric té un coll de banda i porta un estoc bastant rígid en lloc d'una corbata. Porta els seus propis cabells, però per a les ocasions formals portaria una perruca empolsada, vestida alta i lligada a l'esquena. El brodat i els retalls ja no estaven de moda excepte per a la roba formal.

Vestit del Dia de la Dama cap al 1780

Aquest vestit és típic de la estils senzills campestres que es van posar de moda a finals de segle. És un ‘redingote’ o abric d’equitació, modelat a partir d’un abric d’home. La cintura s'ha fet més curta i el pit està encoixinat amb un mocador de muselina 'bufó' i els malucs amb una 'falsa gropa'. El cabell està vestit amb una massa de rínxols solts i la dama porta un barret enorme inspirat en un barret d'equitació de mitjans del segle XVII. Els draps de llana, el cotó i el lli s'havien convertit en materials de moda, mentre que les sedes es portaven al vespre, així com els petits cèrcols ja que els amples només es portaven per a la cort.

Vestit de dama 1802

Hi va haver un gran interès en aquesta època a l'antiga Grècia i Roma, i aquesta dama porta 'vestit complet de moda', l'estil basat en la cortina de les estàtues clàssiques. La cintura és alta i sense corset, i els materialsclar de color i textura. La muselina s'havia convertit en un teixit de moda. El seu vestit encara és de tall del segle XVIII, però per portar-lo de dia tindria un cos, una faldilla i una enagua d'una sola peça. Els seus complements són variats: porta una màniga de ploma de cigne enorme, porta guants llargs i blancs, porta una faixa amb borles i un turbant retallat de plomes.

Roba del dia de l'home 1805

Aquí es mostra el vestit de dia informal, la il·lustració extreta d'un esbós retrat de George (Beau) Brummell, l'ideal de moda (i famós dandi) de la seva època. Va persuadir els homes de pensar que la roba fosca, ben tallada i ajustada eren més intel·ligents que les de colors ostentosos. Normalment portava un abric de tela tallada amb botons de llautó, un armilla llisa a joc amb els pantalons (que van substituir els pantalons més curts cap a l'any 1805), botes d'arxilia i un barret dur cònic, introduït a finals del segle XVIII. Es va tenir molta cura en rentar i lligar la seva corbata amb midó rígid. Al vespre portava un abric negre i pantalons de seda en comptes dels pantalons antics de genolls.

A 'Beau' Brummell se li atribueix la introducció i la posada en moda del vestit d'home modern que es portava ambcorbata; el vestit ara es fa servir a tot el món per a ocasions de negocis i formals.

Roba de nit cap al 1806

La dama porta una peça vestit introduït a finals del segle XVIII. El seu disseny es va inspirar en el nou interès per les obres d'art clàssiques. Té una cintura alta, faldilla recta sense suport d'enaguas i mànigues molt curtes. Els contemporanis ho van trobar atrevit i immodest! El material és lleuger i ratllat. Per escalfar-se, porta un xal, porta guants llargs i porta una màniga.

El frac tallat del cavaller de tela fina amb coll de vellut, mitges de seda, perruca de corbata i barret bicorn recorden la roba de dia del segle XVIII i anticipar-se als estils nocturns del segle XX. El vestit formal sol ser un estil de dia que persisteix, sense canvis, encara que fa temps passat de moda.

Roba de dia cap al 1825

El vestit de la dama assumeix un nou esquema. La cintura ha baixat al nivell natural i les mànigues i la faldilla són amples i plenes. Els colors són brillants, els adorns elaborats i es porta molta joieria. Els complements són variats, destacant el més gran barret guarnit amb molts llaços de cintes.

L'home porta un elegant vestit de caminar també amb una lleugera plenitud a l'espatlla i un armiller amb solapes. Porta uns pantalons ajustats acceptables per a l'ús de dia després del 1805 aproximadament i porta un barret de copa més alt.

Welsh Country Dress cap al 1830

Aquesta noia gal·lesa d'una pintura del 1830 aproximadament, mostra com la moda queda enrere en llocs remots. Porta un vestit de tall del segle XVIII, sobre una cotilla rígida, un mocador estampat i una enagua protegida per un davantal de quadres. El seu vestit probablement està fet de material de llana gal·lès, les seves mitones i mitges estan teixides. El seu barret de corona alta es remunta a les modes del segle XVII. Molts portaven una capa vermella amb capa no diferent de la que portaven les compatriotes angleses als segles XVIII i XIX. Això i el barret són els doselements essencials del vestit nacional gal·lès tal com el coneixem avui.

Enllaços relacionats:

Part 1 – Moda medieval

Part 2 – Moda Tudor i Stuart

Part 3 – Moda georgiana

Part 4 – Moda victoriana fins als anys 60